Què vore a

Vilanova d’Alcolea

On es creuem tots els camins

A Vilanova d’Alcolea es dona la màgica conjunció d’haver sigut una terra amada per diferents cultures que han deixat la seua empremta i un lloc de coordenades estratègiques per a les comunicacions. Els secrets que criden el viatger a Vilanova d’Alcolea són tan rics que uneixen innovació i història a través del seu patrimoni cultural i arqueològic, passant pels molins fariners, l’Ildum i la Via Augusta.

Naturalesa, història i tradició cultural

EDIFICIS RELIGIOSOS

Església de Sant Bertomeu

Esta església va ser construïda en el XVII exactament en el mateix lloc on s’alçava el castell i fent coincidir l’absis amb el de l’església actual. Al llarg del segle XVIII va sofrir diverses remodelacions, que li van donar la seua actual configuració. En 1740 es va realitzar la portada classicista que ara veiem. En el seu centre i en una fornícula destaca la imatge de Sant Bertomeu, patró de la població. La església és de tres naus. Es conserven algunes peces d’orfebreria; entre elles un calze del segle XVI. A més d’espectaculars campanes, com la de Sant Bertomeu, de 1820, amb un diàmetre de 105 cm, una altura de 80 cm i un pes de 680 kg, en la torre també trobem el mecanisme que feia a funcionar el rellotge de 1892, donant-li corda.

Calvari

L’ermita del Calvari de Vilanova d’Alcolea té 14 capelles al seu voltant i va ser construïda entre els segles XVII i XVIII per iniciativa dels franciscans. El Calvari representa la reproducció de l’itinerari del Via Crucis de Jerusalem. Així, al peu de la pendent, comença la primera estació, amb la seua capella de pedra tallada amb una pintura sobre ceràmica al seu interior, on està representada la condemna de la mort de Jesús. A mesura que es va pujant per les parcel·les escalonades, recorrem onze capelles, decorades amb ceràmiques d’Onda i l’Alcora del segle XVIII. En arribar dalt, hi ha una explanada on està la capella del Calvari amb el Crist crucificat que presideix l’altar major. Esta és la dotzena capella. Fora a la dreta, hi ha dos capelles més que completen el Via Crucis.

JACIMENTS ARQUEOLÒGICS

Tram de la Via Augusta

Sabies que l’autopista del Mediterrani segueix, en molts trams, el mateix itinerari que la Via Augusta? Passat i present s’uneixen en una cosa tan essencial com les comunicacions. Durant el domini romà s’estableix el sistema de comunicacions més perfecte de la Edat Antiga. Es va construir una xarxa de calçades o vies ràpides i segures que servien per a enllaçar els punts més distants amb el centre de l’Imperi: Roma. Por ella passaven funcionaris, mercaders, militars i altres viatgers. El tramo que passa per Vilanova d’Alcolea unia Gades (Cadis) amb Roma. Per esta ruta es transportava oli, blat, cavalls, etc. I ja existia la senyalística! Sí, les senyals que ens acompanyen per a trobar espais tan especials com este. Per exemple, en la partida de Hostalot trobem un mil·liari o pedra miliar, que era una senyal informativa per a calcular les distàncies en les rutes de comunicació més importants. En els baixos de l’Ajuntament de Vilanova el podem trobar exposat al públic.

Tram de muralla

Deixa que el poder dels segles te trobe. A Vilanova d’Alcolea encara es conserven en el municipi restes de la muralla que data de l’època medieval.

Zona arqueològica Hostalot-Ildum

Com en l’actualitat,quan viatgem, en la Via Augusta es van construir mansions on els viatgers podien descansar o canviar els cavalls, un servei perfectament establert que assegurava la comunicació regular de correspondència i encàrrecs. La mansió solia tindre planta baixa, rebedor, pati i jardí, habitacions per a viatgers, menjador, cuina i magatzem. En la primera planta estaven les dependències dels propietaris. Tota una casa rural de l’època. Vilanova compta amb la mansió d’Ildum en la partida de l’Hostalot. Amb una excavació de 600 m², s’han documentat restes arquitectòniques i materials diversos que pertanyen als segles II e III de la nostra era, entre els quals destaca un enterrament corresponent a una dona jove, que tenia una mà col·locada en el pubis, mentre que a l’altra sostenia un xicotet got de vidre.

PARATGES

Paratge Natural de l’Assut

El paratge, rodejat de grans xops i oms blancs, està ubicat en la partida de l’Hostalot, prop de la Via Augusta i l’Ildum. Rep el nom d’assut per trobar-se un exemplar de barrera hidràulica en el seu entorn. “Assut” en realitat significa “resclosa”, és a dir, era un lloc on es creava una barrera de pedra perquè s’acumulava l’aigua, entre el barranc de la Carrasqueta i el riu Vilanova. L’entorn del paratge de l’Assut, junt a un tramo del riu Vilanova (el barranc de les Passeres), va ser declarat en 2015 Reserva de Fauna Silvestre, ja que conté en les seues aigües algunes espècies d’amfibis úniques a Europa. El Xop de l’Assut va ser declarat Arbre Monumental, d’acord amb la Llei 4/2006, de 19 de maig, de la Generalitat, de Patrimoni Arbori Monumental de la Comunitat Valenciana. Un paratge per a no perdre’s res.

Paratge Font de Calaf

Esta geografia es queda atrapada en la memòria amb el seu so d’aigua dansant en el nostre record. Situada en la partida del Mas de Calaf, es tracta d’un paratge molt bonic, que atresora una de les millors fonts d’aigua natural de molt bona qualitat, unes instal·lacions de torradors i unes taules de pedra baix d’uns magnífics àlbers negres.

X