Què vore

a Cabanes

Regala’t temps per a gaudir

Hi ha molt que vore a Cabanes, sentir, olorar, caminar, riure, emocionar-se.
Cabanes és un dels paradisos que atresora la província de Castelló. El seu extens terme municipal, més de 130 km que arriben fins la costa, mostra la diversitat del paisatge mediterrani. Conviuen en este territori dos parcs naturals: el Prat de Cabanes-Torreblanca, el principal aiguamoll de la província de Castelló, amb el Parc Natural del Desert de les Palmes, així com amb més de 6 km de patges verges, junt a un extens patrimoni històric i cultural. Hi ha coses a vore en Cabanes que mai oblidaràs.

Descarrega el fullet amb informació addicional

Cabanes: Terra de civilitzacions

Patrimoni cultural

EDIFICIS HISTÒRICS

Arc Romà de Cabanes

Compta la llegenda que una gran lluna sigil·losa va vore construir en una sola nit l’Arc de Cabanes. Els pobladors d’estes terres, sorpresos, el van descobrir poderosament dret, al dia següent, sense conéixer la seus procedència. Este monument de l’Imperi Romà, del segle II d.C., amb l’estructura d’un arc triomfal, murmura, encara, secrets que podem sentir prop dels seus grans blocs de pedra calcària. Realitzat amb carreus de granit units sense argamassa, es conserven els pilars sobre els quals es recolza. Situat a 2 km de Cabanes i sobre la Via Augusta, avui Camí dels Romans, és una de les peces més rellevants del patrimoni arqueològic valencià.

MURALLES

Portal de Sitjar

A qui deus el teu nom? A un avantpassat, a un paratge natural, al cine? El Portal de Sitjar li’l deu a l’emplaçament en què es troba, pura màgia: “Sitjar: lloc abundant en sitges”. Antigament, la plaça constituïa un sitjar subterrani per a custodiar les recaptacions i recol·leccions. Traspasses el portal i sents el batec de la pedra que et conta la seua història, empremta del conjunt de muralles i reductes fortificats que van protegir Cabanes durant l’Edat Mitjana. Dels quatre grans portals construïts en el segle XIV i conservats fins 1857 que donaven accés a l’antiga alqueria, el Portal de Sitjar, que comunica la plaça del Sitjar amb el carrer del Carme, manté el seu frescor i reclama ferm la nostra mirada.

Pilar del Portal de Sant Antoni

La vida medieval ens acompanya pels carrers de Cabanes. Durant segles, va ser un lloc completament emmurallat. Actualment, encara podem apreciar alguns dels elements de l’antic recinte, com el pilar de Sant Antoni, una de les antigues portes d’entrada a la vila pel sector sud, que no vos podeu perdre.

CASES PARTICULARS

Forn gòtic / Forn de Sitjar

Sabies que antigament cada persona marcava el seu pa per a identificar-lo després? La història sempre murmura endevinalles de riques respostes, de vegades, treballades en les pedres. A l’entrada del Forn de Sitjar, podem apreciar marques en les pedres originades pel desgast d’esmolar les navalles que anaven a utilitzar en el marcatge de l’aliment. Este forn, construït en el segle XIII i donat pel rei Jaume I al bisbe de Tortosa, junt a molins de farina i ferreries, va constituir una important font de rendes feudals. Es diria que, encara, podem palpar la sensualitat de l’aroma del pa acabat de coure entre els arcs diafragmàtics i la sostrada de fusta en este edifici gòtic habilitat, avui, com a casa rural i declarat Bé de Rellevància Local.

Torrassa de vigilància

Esta valenta torrassa, situada extramurs de l’antiga vila medieval, és l’únic que es conserva tan proper a l’antiga població. La torre servia per a vigilar i observar l’accés pel camí del nord cap a la capital del Maestrat, Sant Mateu. Quina estratègia suggereix construir una torre solitària fora d’un recinte emmurallat? Si els enemics intentaven penetrar la muralla, es vorien atrapats en un foc creuat entre els defensors situats en esta torrassa i els de la muralla.

Ajuntament/Palau Municipal

Els materials inerts són, sens dubte, el cor dels segles. La pedra, el ferro i la fusta reflecteixen l’essència de l’antic Palau dels Bisbes de Tortosa que alberga, actualment, l’ajuntament. L’exterior d’este edifici del gòtic valencià construït en el segle XV i ubicat en la plaça de l’Església, interpel·la la nostra atenció amb la seua arcada bolcada sobre el carrer Sant Mateu o el seu finestral amb arcs trilobulats. Baix de l’arcada es troba l’antiga presó d’homes i, en el seu interior, la de dones. Este edifici, escenari de tants segles, ha sentit de prop el bombardeig de la Guerra Civil en quedar part de la seua façana completament derruïda. Por fortuna, l’esforç de Cabanes li ha tornat la seua original bellesa i fins i tot ha tret a la llum detalls arquitectònics ocults durant segles.

Antiga Casa Abadia

En l’antic traçat de l’alqueria musulmana, dins del casc històric de la ciutat, batega esta imponent casa noble habitada, antigament, pel rector de Cabanes. No obstant això, la seua arquitectura amb elements com les espitlleres —obertures verticals, estretes i profundes— per a disparar ballestes o fletxes que oferia un blanc pràcticament ínfim a l’enemic, no revelen la finalitat defensiva de la construcció original de l’edifici.

Casa amb pedres de l’arc romà

Qui va dir que el “Do It Yourself” (DIY) o el “Faça-ho vosté mateix” no és tan antic com la humanitat? Certament sí, però, afortunadament, avui de manera distinta. Al llarg dels segles, l’Arc Romà de Cabanes ha patit l’espoli d’algun dels seus elements que, reutilitzats pels veïns de la localitat, poden trobar-se com a abeuradors en el Pou de Roca o en habitatges particulars.

CASTELLS I FORTALESES

Torre La Sal / Torre de vigilància

La sal és l’única roca comestible per l’ésser humà i a Cabanes és, a més, una platja i una fortalesa. Torre La Sal és una gran vigilància que comparteix nom amb la platja i evoca les salines de la zona. Cabanes compta des de finals del segle XV i principis del XVI amb cinc torres defensives que van formar part de l’entramat de torres de la costa valenciana. La seua estructura és de planta quadrada amb 6,50 metres d’ample. Disposa de carreus als cantons i de maçoneria irregular en la resta de la construcció. Estes torres, que jalonen avui la costa, estaven construïdes estratègicament al llarg del territori i entre elles es comunicaven mitjançant foc i senyals de fum per avisar dels atacs dels pirates.

Torre Carmelet

Impressiona la conservació d’esta torre, datada entre els segles XV i XVI. La mirem i ens meravella la seua estructura de planta quadrada amb planta baixa, dos altures i una coberta plana i practicable. Posseeix garites en dos cantons oposades i un matacà en la façana sud-est, on està ubicada la porta d’accés. En la coberta s’aprecies espitlleres apaïsades. La torre és de maçoneria amb carreus en els seus cantons i els marcs de la porta i les finestres. Com a aspecte ornamental, descobrim un escut nobiliari sobre la porta d’accés.

Torre dels Gats

Els seus últims propietaris, els Gats, de cognom Falcó, van donar el seu nom a esta imponent torre. La fortalesa va ser construïda a finals del segle XV i principis del XVI front l’amenaça dels corsaris barberescos que van solcar la mar Mediterrània. De planta quadrada, de 5,15 m d’ample, consta de dos altures i una coberta plana practicable. Presenta dos garites rodones en dos cantons oposats. En la coberta s’aprecia una espitllera apaïsada i en la seua façana sud-est es poden vore dos finestres quadrades. La torre és de maçoneria amb carreus en els cantons i els marcs de la porta i les finestres.

Torre del Carme

Endormiscada baix del sol de la vesprada, entre camps de cultiu, trobem la Torre del Carme, en el vall del riu Xinxilla. Esta fortalesa va ser construïda entre els segles XV i XVI i es troba molt pròxima al Parc Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca. La seua estructura és de planta quadrada i consta de tres plantes. Posseeix una garita rodona en un dels seus cantons i s’aprecien restes d’una altra en el cantó oposat a la torre. Compta amb quatre finestres xicotetes i un balcó en la seua façana.

Ermita-Fortalesa d’Albalat i Castell d’Albalat

El seu nom d’origen àrab, “Al-balat” significa “camí empedrat”. Als pies del castell trobem la seua església-fortalesa, originàriament dins del seu recinte emmurallat i que està dedicada a la Nostra Senyora de l’Assumpció. El conjunt està construït en maçoneria, carreuó i carreus per a reforçar els seus cantons. Els cossos de l’absis i la torre són afegits posteriorment, l’últim probablement en el segle XVI, coincidint amb el procés d’intensa construcció de torres en el litoral valencià front l’amenaça pirata.

Castell de Miravet

Viatjar en el temps és, de vegades, un somni amb pell de realitat! D’origen musulmà, com revela el número màgic tres, posseeix: alcassaba, avarca i poblat. El castell de Miravet va ser conquerit pel Cid i, més tard, va pertànyer als dominis de Pere I. A més de les torres i les muralles de finalitat defensiva, destaca la bona conservació dels aljubs, els carrers i les cases, així com les restes de l’antiga església dedicada a Sant Martí i Sant Bartomeu, en la qual encara poden apreciar-se els punts d’arrancada dels arcs apuntats i de mig punt, així com el mur de l’alquible amb el mihrab en el centre que demostra que abans de com a església va ser utilitzada com a mesquita. Impossible no transportar-se a una altra època en visitar-lo!

EDIFICIS RELIGIOSOS

Església de Sant Joan Baptista

L’Església Parroquial de Sant Joan Baptista, del segle XVIII, destaca per la seua colossal façana barroca en la qual trobem una gran escultura del sant, patró de la població, i obra del escultor Cristóbal Maurat i Marco, veí de Cabanes. L’interior, també barroc, de tres naus, amb un espaiós creure i una gran cúpula, conforma el segon temple més gran de la Diòcesis de Sogorb-Castelló. Té un robust campanar on està ubicada la campana coneguda com La Grossa, una peça única i molt apreciada pels veïns de Cabanes. En el seu interior alberga obres dels pintores castellonencs Traver Calçada i Gabriel Pastor Sanchis. A més, estan ubicades les col·leccions museístiques de la Parròquia i de la Mare de Déu de Les Santes, grans atractius culturals de Cabanes.

Calvari

Rodejat de xiprers, descobrim el conjunt format pel Via Crucis, que se troba ubicat en casalicis alçats per a tal fi, ubicats en el turó conegut com del Molinet de Vent, i l’Ermita del Santíssim Crist de l’Agonia. El Calvari queda rodejat d’una vegetació autòctona que trasllada la bellesa de la seua geografia.

Ermita de Les Santes

Se la coneix popularment com l’Ermita de les Santes Àgueda i Llúcia. La tradició compta que, en este lloc, les santes se van aparéixer a un ermità per a encomanar-li la construcció d’una ermita. Les santes màrtirs comparteixen la titularitat amb la patrona de Cabanes, la Mare de Déu del Bon Succés o la Mare de Déu de les Santes. L’ermitori és un conjunt extens i bigarrat d’edificacions que inclouen l’ermita, l’habitatge per a l’ermità i una espaiosa casa-hostalatge. L’interior és d’una sola nau. En el costat dret està la capella de la Mare de Déu del Bon Succés, amb la seua imatge. Els llocs d’honor en l’altar major del presbiteri estan reservats per a les imatges de les santes Àgueda i Llúcia, de les quals també se’n conserven unes relíquies.

JACIMENT ARQUEOLÒGIC

Mortòrum

Este poblat, descobert en 1915, va ser habitat entre fa 4000 i 2500 anys, és a dir, en els períodes de l’Edat del Bronze i el Ferro Antic. La majoria de les estances del poblat estaven destinades a l’emmagatzematge i només unes poques eren habitatges o zona noble. Els objectes recuperats en el jaciment mostren una gran vinculació comercial amb els fenicis, dels quals aconseguien objectes metàl·lics de ferro, plom i altres aliatges, així com vi transportat en àmfores, un producte fins el moment desconegut i ràpidament molt apreciat en l’època. A uns 300 metres del poblat, es localitzen les restes d’un sepulcre funerari que va ser utilitzat en el segon mil·leni abans de Crist per a dipositar els difunts, probablement del poblat del Mortòrum. Las excavacions van permetre recuperar restes humanes de, almenys, cinc individus, si bé en van poder ser prou més els dipositats en ella. És especialment interessant, ja que representa un tipus d’enterrament de tradició megalítica, únic en la zona de Castelló i zones limítrofes.

PARCS NATURALS

Parc Natural Prat de Cabanes-Torreblanca

Impossible no enamorar-se del blau del parc natural de Cabanes! El Prat de Cabanes-Torreblanca és una estreta franja costera de terreny d’aiguamolls i pantans formats. És la principal zona humida de la província de Castelló. Les seues especials característiques paisatgístiques, geològiques i ecològiques li confereixen un gran valor en el context del patrimoni natural valencià. La seua importància està reconeguda a escala mundial amb la inclusió de l’espaio en la Lista de Humedales de Importancia Internacional.

http://www.parquesnaturales.gva.es/es/web/pn-prat-de-cabanes-torreblanca

Parc Natural del Desert de les Palmes

La vegetació d’estes muntanyes és, segurament, la més poderosa de tot l’entorn. A què deu, aleshores, el seu nom? L’explicació és històrica i no paisatgista. En 1697, es va instal·lar en estos paratges una comunitat de religiosos que denominava “deserts” als llocs allunyats del mundanal soroll. Passats els segles, este parc natural enclavat en una serra litoral de la comarca de la Plana Alta paral·lela a la costa, amb abundants crestes i penyals i una cota màxima de 729 m en el pic de El Bartolo, segueix oferint la calma de la bellesa i la pau del camí.

http://www.parquesnaturales.gva.es/es/web/pn-desert-de-les-palmes

PLATGES

Platja Torre la Sal

Esta platja de Cabanes conserva l’encant del seu passat pesquer, entre arena i grava, amb els tradicionals habitatges de pescadors. En el seu entorn destaquen quatre torres de defensa, entre les quals destaca la que porta el seu nom: Torre la Sal. La netedat de les seues aigües ha propiciat que s’instal·le un centre d’investigacions biològiques marines i el Centre d’Interpretació del Parc Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca.

Platja del Cudolà

Esta paradisíaca platja de Cabanes de cudols, El Cudolà, es troba en ple Parc Natural del Prat de Cabanes, l’únic aiguamoll de la província de Castelló. Gaudir del passeig fins a la platja ens regala 2.000 metres de costa i una amplària de 10 metres de pur mediterrani.

Platja del Quarter Vell

La platja de Cabanes més verge porta per nom del Quarter Vell i compta amb la bellesa de les runes d’un antic quarter de carrabiners. Esta platja de roca, cudols, grava i arena té una extensió de 3.300 metres de costa i 10 metres d’amplària.

X