Què vore a

Vilafamés

Vilafamés és rock & roll del bo

Hi ha un milió d’històries que viure a Vilafamés. Sabies que el meridià de Greenwich, a més de passar per Londres, també passa molt, molt a prop de Vilafamés? O que la Roca Grossa desafia a Newton cada matí? Caminar pels seus carrers és fer a Vilafamés rutes entre l’origen islàmic de la vila i les guerres Carlistes del XIX; entrar per una porta del temps i perdre’s en la bellesa.

Patrimoni cultural

EDIFICIS HISTÒRICS

Conjunt històric

Un conjunt sol definir-se mitjançant una propietat que tots els seus elements posseeixen: en este cas, sens dubte, la bellesa. Este conjunt apareix rodejat per una muralla, realitzada durant el segle XIV, que engloba en el seu interior les diverses edificacions urbanes, així com els edificis emblemàtics del municipi. Podem observar, en el traçat urbanístic, l’existència de dos zones diferenciades: la superior, amb carrers estrets i zigzaguejants, i la inferior, on les carrers són de traçat lineal, adaptats a la topografia. En 2005, es va declarar el conjunt Bé d’Interés Cultural.

El Castell

Este castell visibilitza en la torre central circular les petjades de l’arquitectura carlista del segle XIX i n’és un dels pocs exemples en la Comunitat Valenciana. El seu origen és molt anterior. Ubicat en la part alta de la vila, on es documenten indicis de poblament anterior, la seua utilització com a tal és d’origen andalusí. Conquerit per Jaume I en 1233, ha sofert diferents reformes al llarg de la seua història, els vestigis més antics del qual daten del segle XIV, moment en què el mestre de l’Ordre de Montesa obliga la població de Vilafamés a reparar i reforçar les fortificacions del lloc.

Museu de Belles Arts Palau del Batlle

Este edifici palatí del gòtic civil, construït en els segles XIV-XV va ser residència, primer, de l’administrador reial i, després, del representant de l’Ordre de Montesa. Compta amb semisoterrani, entresòl, pis principal i golfes, a més d’un pati interior amb una torre de planta rectangular. En 1971 va ser adquirit per la Diputació per a ubicar el Museu d’Art Contemporani.

EDIFICIS RELIGIOSOS

Església de l’Assumpció

La seua construcció va començar en 1594, amb planta traçada pel mestre de la Seu de Tortosa, Martín de Mendoza, i adjudicada per a la seua realització a Juan Palacios. En 1778 es va reforma i prolongar el creuer amb la Capella de la Comunió i un nou presbiteri. El retaule major, de principis del segle XVII, va ser traçat per Agustín Sanz i adjudicat a Bernardo Monfort.
Destaca la decoració pictòrica al fresc en la Capella de la Comunió i petxines de la cúpula, obra de J. Oliet, així com interessants ornaments, orfebreria i sòcol de ceràmica valenciana del segle XVIII.

Església de la Sang

L’Església de la Sang suposa el primer recinte d’època cristiana de la localitat. Després la conquesta de la vila per part del rei Jaume I, es procedirà a la construcció d’este temple, dedicat a Santa Maria. En origen, es tracta d’una església del tipus denominat de “reconquesta” dotada d’una nau de sala, amb arcs diafragma per a sustentar la coberta llenyosa, a doble vessant o plana. En la construcció inicial de l’església es van aprofitar una sèrie d’elements arquitectònics preexistents, com són un aljub d’època hispanomusulmana, que serà utilitzat com a cripta d’enterrament, i part de la muralla.

JACIMENTS ARQUEOLÒGICS

Jaciment de l’Abric del Castell

Un jaciment que provoca l’efecte “WOW”. Un abric, proper al castell, alberga un superb conjunt de pintura rupestre esquemàtica organitzat en 3 panells. El primer mostra un motiu compost format per una espiral i uns traços descendents que podrien representar un antropomorf, és a dir, una esquematització d’una figura humana. El panell central conserva restes de cercles concèntrics que podrien formar part d’un oculat de grans dimensions. En el tercer panell es localitzen motius que pareixen organitzar-se al voltant d’un oculat representat en posició central; a l’esquerra sèries de puntuacions i barres roges i blanques, i, a la dreta, dos tectiformes.

Poblat iber Els Estrets – El Racó de Rata

El jaciment arqueològic de Els Estrets – El Racó de Rata, que data d’entre els segles III-I a.C., dins de l’anomenat període ibèric tardà, se situa sobre el morro sud-oriental del Tossal d’en Bosch. Destaca del poblat una potent muralla a la qual s’adossen torres quadrangulars i circulares. En el seu interior es troben carrers i habitatges amb parets que superen els 2 metres d’altura, que indiquen l’existència d’un pis superior; en elles, s’han pogut documentar diferents àrees de treballs domèstics com la molta de cereals, magatzem, telers, etc., i restes humanes associades a rituals de protecció de les cases.

El Tossal de la Font

No deixaràs de tremolar d’emoció en esta gran cavitat, amb un recorregut de 2.282 metres. Aquí, es van localitzar restes antropològiques atribuïdes a l’etapa neandertal; en concret, a una dona de l’espècie Homo sapiens, amb una antiguitat aproximada de 80.000 anys, la qual cosa la converteix en l’únic jaciment d’este tipus localitzat en la Comunitat Valenciana. Es van replegar, a més, tres resquills de sílex retocats i un amb evidents mostres de presentar retocs d’ús. Quant a la fauna apareguda, es composa principalment de cavallo, cérvol, cabra salvatge, hiena, cànid salvatge i conill.

Cova de Matutano

T’imagines si a ta casa hi haguera una cova de l’època del paleolític? Com serien els teus companys de pis? Segurament callats, però intensos. Esta cova de xicotetes dimensions (70 m2) es troba ubicada en la part posterior interior d’un habitatge ubicat en ple nucli urbà, just al peu del Tossal de la Font. El mode de vida dels antics ocupants de la cova, al llarg dels 3.000 anys d’existència de l’hàbitat, no va sofrir canvis bruscs i va anar transformant de forma progressiva la seua cultura material i la seua estratègia de producció econòmica caçadora-recol·lectora. Esta joia que batega en l’habitatge ha aportat una valuosa informació sobre modes de vida i utensilis.

PARATGES I ALTRES

Roques del Mallasén

Les Roques del Mallasén s’engloben en una estructura que naix en el mont Mollet i es desenvolupa en direcció sud-oest-nord-est fins a Vilafamés. Correspon al triàsic i es caracteritza per maresos continentals propis del Buntsandstein o, el que és el mateix, sediments molt, molt antics. En la vegetació de la zona predominen masses boscoses de pinastre i un important sotabosc. En la zona, existeixen manifestacions pictòriques rupestres en un dels abrics orientats a ponent, amb una figura humana d’estil esquemàtic, realitzada mitjançant traços grossos de coloració rogenca.

Roca Grossa de Vilafamés

Ascendint pel carrer de la Font cap al casc antic, ens trobem a l’esquerra amb una gran mola de rodeno de 2.163 tones que es manté en equilibri inestable i sobre terreny inclinat. Màgia, tecnologia, sort…? Segons conta la llegenda, l’enorme roca, la procedència real de la qual no la coneix ningú, té el poder de concedir desitjos. Com? Has de tocar-la i demanar-se tres; després, serà la sabia Roca Grossa la que elegirà concedir-te’n un dels tres. A més de poderosa, esta roca trobadora ha donat el malnom a la ciutadania de Vilafamés. Es conta que els pobladors van decidir baixar els seus habitatges a la zona plana de la localitat utilitzant una corda per a moure’ls. En arribar a la zona de la Roca Grossa, els portadors van esvarar amb el fang rogenc i van caure al terra. Això va provocar que se’ls posara cul de color roig, la qual cosa va donar lloc al malnom de “cul roig”.

Camp d’aviació

Entre 2017 i principis de 2018, l’Ajuntament de la localitat va promoure un projecte de posada en valor dels vestigis encara conservats de l’aeròdrom. Aquesta iniciativa, que ha comptat amb el treball d’arqueòlegs i especialistes en història militar, ha donat com a resultat la creació d’un gran espai a l’aire lliure concebut com un museu, en el qual es pot comprendre millor el desenvolupament de la guerra aèria a l’est peninsular mitjançant la visita a les restes del camp. Entre les restes conservades es troben diverses zones de trinxeres transitables, un barracó de cuines, la torre de telecomunicacions, el refugi antiaeri de l’Estat Major, un refugi elemental, un polvorí, etc. A aquests se li sumen els perfils a grandària real d’un pilot de la Legió Còndor i un Polikarpov I-15 o una placa d’homenatge, entre d’altres. Cal destacar també que tot el conjunt compta amb panells d’informació en diversos idiomes, zona d’aparcament i pícnic

X