Patrimoni cultural

EDIFICIS RELIGIOSOS

Església vella o antiga de la Verge dels Desemparats

En la cima de la vessant rocosa que acull el casc antic de Les Coves, donant l’esquena al riu, destaca l’església vella o de la Verge Maria dels Desemparats, antiga parròquia de la vila. Gòtica amb vestigis renaixentistes, l’església va ser primer mesquita, orientada d’est a oest, tal com la religió mahometana prescriu en la Suma i, per suposat, mirant a la Meca. Baix el culte catòlic, el temple va disposar de planta rectangular, arcs formers i teulada de fusta a dos vessants. L’edifici va anar ampliant-se de forma progressiva en tres períodes constructius, des del segle XIII fins el XVII. Durant la Guerra Civil es va destruir gran part del temple. L’audaç població covarxina va recuperar l’edifici, que va acabar de restaurar-se en 1988. Actualment, acull actes culturals i és seu del Centre d’Interpretació de la Vila, on es pot conéixer la història del poble a través de la col·lecció museogràfica.

Església de la Verge de l’Assumpció

Què passa si una església se’t queda xicoteta? Doncs que en construeixes una altra. I este és el començament de la història d’este temple, més cèntric i amb major cabuda que l’església de la Verge dels Desemparats. En l’any 1744, l’arquitecte local Jaume Bort i Milià va realitzar els primers plànols. Andrés Moreno va projectar i executar les obres, fins que la Junta de Fabricació, en 1786, va nombrar a Bartomeu Ribelles Dalmau, que va fer un nou projecte per a continuar amb la construcció. El conflicte entre la tradició barroca i l’academicisme neoclàssic batega entre els seus murs. Las obres continuaran fins el segle XIX. La destrucció durant la Guerra Civil va ser important, però es van respectar els altars neoclàssics i la decoració de l’interior. També se conserva una important col·lecció d’orfebreria i ornaments litúrgics.

Ermita del Calvari

Alceu la mirada i observeu este edifici de façana construïda per carreus treballats! La capella està dedicada al Sant Crist del Calvari i es pot distingir per la immensa cúpula de teules blaves que la cobreixen. Este temple és un dels pocs de planta octogonal que han sobreviscut. En l’interior, destaquen els frescs amb imatges de la Passió, de l’artista Joaquim Oliet. Com que es tracta d’una ermita dedicada al Calvari, com és habitual abans d’arribar, trobem les diferents estacions del Via Crucis, on s’il·lustra la Passió de Crist.

Ermita de Sant Vicent

Que els cartells formen part de la nostra vida quotidiana és un fet clar. Sabem que esta ermita va ser construïda a principis del segle XVII perquè en la part superior de la porta apareix la inscripció de l’any 1614. Tot apunta a que se es va realitzar en commemoració del segon centenari del pas del Sant per estes terres. És un bé de rellevància local. El temple està construït en maçoneria, excepte l’arc de la porta i el final de la part dels contraforts, que són de carreus, per a millorar la solidesa estructural. La coberta consisteix en un teulada a dos aigües.

EDIFICIS HISTÒRICS

Casa senyorial Boix Moliner

Las parets d’esta casa senyorial podrien nodrir-nos de mil relats gràcies a la seua longevitat. Visitar-la és escodrinyar per l’espillera dels segles. Construïda en la Edat Mitjana, consta de dos plantes i soterrani. La planta baixa, de gran valor decoratiu i uns enormes finestrals per a proporcionar llum natural, estava destinada als propietaris, i es composava de cuina, menjador, biblioteca i diverses cambres. En la part superior hi havia dormitoris, terrat, graner i les dependències del servici. El soterrani s’utilitzava per a la producció de vi i oli, amb un molí i premsa, a més de servir com a magatzem. La habitatge es connecta per una gran escala central. Què no hauran vist estos escalons!

Font de Company

La màgia de l’aigua, el seu poder i la seua força les trobem en esta font que data de 1885, segons apareix en un plànol de l’eixample més antic del municipi. La jerarquia de l’aigua i les seues connexions la preserven de possibles contaminacions. En primer lloc, hi ha un raig per a ús humà, que permet omplir cànters, botelles o marraixes; més endavant trobem un abeurador, després un llavador i, finalment, l’aigua sobrant se subministra als horts adjacents per a regar. La Font de Company va ser, antigament, el lloc designat pels Jurats, on es trobaven els símbols del poder i justícia de la vila.

Portalet

Si et col·loques baix del Portalet, escoltaràs, probablement, el rumor d’una de les antigues entrades a la vila, l’única que es conserva del castell. Està format per un doble arc de mig punt on es mantenen la porta d’accés i quatre arcs en un punt de recolzament comú. Baix del porxo que formen els arcs trobem la imatge de Sant Roc, patró del poble. Era un lloc de trànsit per on accedien persones i mercaderies, i un espai destacat per a allò que avui anomenaríem fer networking.

PARATGES I ALTRES

La Moreria i Riu de Sant Miquel

Hi ha paisatges que són missatgers de les civilitzacions, curadors de la natura i ambaixadors dels temps. Este paratge n’és un de ells. La seua bellesa tel·lúrica ha enlluernat el món per ser bressol de civilitzacions, per les seues pintures rupestres, per les construccions morisques i per una rica flora de contrastos gràcies al riu. En este escenari va tenir lloc un esdeveniment que va marcar la història recent del poble. Una xiqueta anomenada Raquel assegurava que la Verge Maria se li havia aparegut en la cova Campana de la Moreria. Este fet es va difondre ràpidament, junt amb la predicció de la jove de que l’1 de desembre hi hauria un gran esdeveniment: a les tres de la tarda, el dia es transformaria en nit i els miracles poblarien les terres. No va passar res en la data senyalada… No obstant això, qui sap quins secrets amaguen, encara, estes roques?

Poliesportiu

Les Coves compta amb unes instal·lacions esportives que permeten la pràctica de disciplines molt variades. Entre estes trobem el circuit de bicicròs, les piscines municipals (amb una infantil i una altra destinada al públic adult), el camp de futbol amb gespa natural, el frontó, la zona de bàsquet, la zona de futbol i la pista de tennis. A més, en els últims anys estes instal·lacions s’han ampliat amb pistes de pàdel i un skate park, així com una pista de voleibol de platja.

Col·lecció museogràfica

Les Coves de Vinromà és un dels municipis de la Comunitat Valenciana que compta amb el reconeixement de la seua col·lecció museogràfica de forma permanent. Este reconeixement ha sigut el resultat del registre i la catalogació del patrimoni local a través d’un projecte d’inventari i catalogació realitzat per experts. Esta col·lecció està formada per restes arqueològiques procedents, en la seua majoria, de l’antiga església de la Verge Maria dels Desemparats i de la Casa Senyorial Boix Moliner.

MUSEUS

Museu Almirez

C/ dels Màrtirs, 5
Telèfon: 629843547
Es tracta d’una col·lecció destinada a seguir els passos de l’home a través de l’uso del morter. S’ubica en un edifici de tres plantes, que exposa el morter tant per a usos industrials, culinaris, decoratius, com d’altres tipologies.

Museu de la Valltorta

Pla de l’Om, s/n. Tírig
Telèfon: 964336010
Obert: d’octubre a abril, de dimarts a diumenge de 10:00 a 14:00 i de 16:00 a 18:00.
De maig a setembre, de dimarts a diumenge de 10:00 a 14:00 i de 17:00 a 20:00.
El Museu de la Valltorta és l’únic museu de art rupestre de la Comunitat Valenciana. Actua com a centre d’acollida al visitant, proporcionant-li informació sobre la història i els aspectes més interessants del parc cultural, ja que és el punt de partida per a les visites guiades als conjunts de pintures rupestres del Parc Cultural de Valltorta-Gasulla. Des del Museu de la Valltorta es desenvolupen projectes d’investigació sobre l’art rupestre i els seus autors. Per això, disposa de laboratori i magatzems d’arqueologia, biblioteca i un arxiu gràfic sobre art rupestre de l’arc mediterrani. Els arxius del Museu de la Valltorta constitueixen la memòria visual, científica i tecnològica del conjunt d’art rupestre prehistòric de tota la Comunitat Valenciana.